Passa al contingut principal

Aprendre programació i jugar amb robots



Encara hi ha bastantes persones que quan mescles el concepte de jugar i aprendre et miren amb una cara estranya. La idea de que s'apren jugant, o que aprendre ha de ser un acte "emocionant" encara està molt lluny de ser acceptada ni tan sols coneguda. Si a més a més hi afegim el tema de la tecnologia digital, el tema encara es fa més difícil.

El cert, però, és que anem cap a un món on TOT i TOTS/ES estarem hiperconnectats i on caldrà disposar d'un mínim de coneixements per a desenvolupar-se amb normalitat. Saber buscar una determinada informació a la xarxa, analitzar-la amb criteri, ser capaç de fer servir un telèfon intel·ligent, saber fer ús de la Smart TV, geocalitzar informacions d'interès, engegar la calefacció de casa, fer ús de la nevera intel·ligent, ... en definitiva, treure'n el màxim profit dels ginys que ens envoltaran envolten, requereix d'una certa alfabetització digital. En aquest cas em vull referir no a utilitzar un ordinador i prou (camp on anem avançant), sino a aprendre les rutines i els llenguatges necessaris per a controlar i utilitzar els ginys del nostre voltant (obvio dir que, evidentment, digitals).

Es tracta d'un aspecte relacionat amb la competència digital del que normalment se'n parla poc. La competència digital està relacionada amb la cerca d'informació a la xarxa, l'ús dels dispositius digitals, l'utilització d'aplicacions amb fins diversos, ..., però també el coneixement de rutines i el llenguatges. Poc a poc aquesta idea està començant a emergir. El diari digital "El Pais" en parlava recentment en el seu article del (07-03-2013) "Aprender a programar como se aprendre a leer". També és força il·lustratiu el TEDxTalk de Mitch Resnick "Let's teach kids to code" (Ensenyem codi als nens):



Fins i tot podem trobar propostes agosarades en que es planteja aprendre programació talment com si fora una segona llengua a l'escola. En lloc d'estudiar anglès i de segona llengua francès o alemany, doncs no; de segona llengua "computerese" (vegeu l'article en qüestió http://theconversation.com/learn-computerese-as-a-second-language-thats-code-for-code-14989).

Aquesta tendència es veu reforçada per la gran quantitat d'opcions que hi ha disponibles en el mercat pel que fa a joguines robòtiques. En podem veure un exemple a la web de Robòtica Educativa (http://www.roboticaeducativa.com). També són webs de referència les de Raspberry Pi, i la d'Arduino. Tot un món de possibilitats del que caldrà estar ben atent. Jugar i aprendre no han estat mai barallats, i ara, menys !!



Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Adaptant-nos a la xarxa

A El Pais, he trobat un article particularment interessant que parla sobre la responsabilitats legals que es pot derivar a partir dels comentaris depositats en un lloc web. Un problema gens trivial, ja que en ser la web cada vegada més dinàmica i interactiva, el seu ús creix sense parar.

UMPC

Ultra Mobile Personal Computer ( veure Wikipedia ), aquest és el significat que s'amaga darrera d'aquestes sigles. Llegint el blog Gabinete de Informatica ( http://gabinetedeinformatica.net/wp15 ) he trobat aquest vídeo on es mostra què i com pot ser el futur proper quan aquests dispositius siguin d'ús general. Certament, a hores d'ara, molts entenem que el futur passa per introduir de forma decidida tota la potència que ens aporten les eines TIC a l'educació. Ha de ser així, o no serà. Tal vegada, l'aspecte clau vindrà donat d eles mateixes famílies. Encara està molt llunyà els dies en que imaginem a un alumne que assisteixi amb un PC a classe. Suposo que en ambients universitaris aquest fet ja es deu donar en major o menor grau, encara que sigui de forma anecdòtica. En un centre de secundària, ara, això es veu molt i molt lluny, per diversos motius, entre ells pel cost que suposa el PC, perquè encara no és una eina que es consideri indispensable, i perque els

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre . La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC ( http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/ ) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre . És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més desta