Els librettos culturals i l'ensenyament


A partir d'un Estudi anomenat "LA BRECHA EN LA ENSEÑANZA", de James W. Stigler i James Hiebert, he trobat una explicació referent als diversos enfocaments que es produexen en l'ensenyament, i que m'ha semblat interessant tenir-ho recollit al blog. La font original és:
www.cepchile.cl/dms/archivo_3093_786/frev86_stigler.pdf

Recullo, tot seguit, un dels fragments que m'ha semblat interessant.
------------

Per a moltes persones, el sopar en família és un esdeveniment que forma part de la vida diària. Molt sovint, es compartit sense adonar-se'n d'aspectes que es donen per segurs. Tots s'asseuen a taula i comencen a menjar més o menys al mateix temps. No es reparteixen targetes amb el menú del dia, sino que el menjar es posa a taula en fonts i tots mengen del mateix. A continuació, els aliments es reparteixen passant les fonts al voltant de la taula i cadascú es va servint al seu gust. Els adults, molt sovint, ajuden als nens en aquesta tasca. Per norma general, la conversa és lliure i no hi ha tema fix. Tots fan comentaris, i adults i nens participen del diàleg.

El sopar de família és una activitat cultural. Les activitats culturals s'expressen en llibrettos culturals, que reuneixen coneixements generals sobre un succés que està en la ment dels participants. Els llibrettos orienten el comportament i a més indiquen als participants allò que es pot esperar. Dins d'una mateixa cultura, aquests llibrettos són compartits ampliament i, per tant, és difícil percebre'n la seva presència. El sopar en família és una activitat tan corrent que resulta estrany referir-se als aspectes que la caracteritzen. Rarament se'ns acudeix pensar que podria ser diferent de com és. Per altra part, ens adonaríem ràpidament si alguna de les seves característiques es canviés; per exemple, ens sorprendria que en un sopar de família ens entreguessin el menú, o si en acabar ens passessin el compte.

Els llibrettos culturals s'aprenen de forma implícita, mitjançant l'observació i la participació, i no estudiant-los de forma conscient. Això distingeix les activitats culturals d'altres tipus d'activitats. Per exemple, considerem l'activitat d'aprendre a utilitzar l'ordinador. Per a la majoria de gent gran no constitueix una activitat cultural. Aprenen a utilitzar-la desenvolupant de manera conscient destreses, llegint manuals, prenent notes, obtenint ajuda d'especialistes i amb exercitació. Avui dia, però, l'ús dels mitjans informàtics s'està convertint ràpidament en una activitat cultural. Per exemple, els nens n'aprenen de forma natural, mirant als seus germans o companys d'aula.

La docència és una activitat cultural. S'assembla molt més a participar d'un sopar en família que a aprendre a utilitzar un ordinador. Això pot semblar sorprenent, per què la docència no acostuma a ser considerada d'aquesta manera. Alguns pensen que ensenyar és una destresa innata, quelcom amb el que es neix. Altres pensen que els professors aprenen apuntant-se a programes d'actualització professional, cursos de formació, o similars. Hi hauria cabuda per a un enfocament diferent a aquests, fonamentat en la idea de que ensenyar és una activitat cultural.

Igual que altres activitats culturals, s'aprèn a ensenyar fent-ho durant un llarg temps. És quelcom que s'aprèn millor quan un creix dins d'una cultura i manera de fer, més que no pas estudiant-ho de manera formal. Encara que la majoria de les persones no hagin estudiat pedagogia, sí que han assistit a l'escola. Les persones que pertanyen a una mateixa cultura comparteixen també un concepte intel·lectual d'allò que és la docència. A aquest concepte el podem anomenar llibretto. En realitat, el llibretto és una versió o esquema intel·lectual fonamentat en una determinada concepció sobre el significat de la paraula ensenyar. Els llibrettos poden explicar les raons per les quals hi ha diferències tant significatives sobre la forma d'ensenyar entre uns paisos i uns altres. Mentre que, per altra banda, els professors d'un mateix país comparteixen aquest llibretto o forma d'ensenyar.

Si estirem dels fils històrics, culturals, sociològics, ... podrem esbrinar fàcilment quin és l'origen o la procedència dels librettos, i per què acostumen a ser àmpliament compartits. Els llibrettos culturals per a l'ensenyament es comencen a adquirir molt aviat, de vegades inclús abans de que els nens vagin a l'escola. A mesura que els nens van avançant al llarg de dotze o més anys d'ensenyament, van formant i construint els seus librettos sobre l'ensenyament. Segurament tots nosaltres, encara que no siguem professors, podríem entrar demà mateix a una aula i actuar com si ho fóssim, per què tots compartim el mateix libretto cultural. En realitat, una de les raons per les quals les lliçons es van succeint, una rera l'altra, sense massa ensurts, és per què tant els alumnes com els professors compartim el mateix libretto. És a dir, saben allò què es pot esperar de l'acte d'ensenyar i els papers que cadascú pot jugar.

Gestió i mesura d'indicadors amb formularis



Els formularis acostumen a ser els "germanets petits" del gruix d'eines que Google (o ara també XTEC) posa a disposició dels seus usuaris. Les més conegudes i utilitzades acostumen a ser:
  • Blogger: per a la creació de blogs
  • Calendari: per a la gestió de l'agenda particular i/o compartida
  • Google Sites: per a la creació d'espais web o pàgines web (d'una form molt similar a les wikis)
  • Google Docs: per a la creació de documents en línia, ja sigui a nivell particular o compartit amb altres usuaris.
Ja, dins de Google Docs, s'hi poden crear diversos tipus de documents. Els més utilitzats són els documents de text, els fulls de càlcul i les presentacions. En menor mesura els segueixen els formularis.

La pàgina web que segueix a continuació (URL: https://sites.google.com/site/indicadorsaensenyament) pretén ser una mostra de com es poden utilitzar els formularis per a la mesura d'indicadors relacionats en alguns dels processos educatius més habituals, com per exemple:
  • enquestes de satisfacció per a plans estratègics de centres educatius;
  • creació d'una matriu DAFO;
  • quadern de notes del professor;
  • proves d'avaluació automatitzades;
  • registres d'assistència;
  • registres d'observació, d'avaluació contínua o recollida de dades;
  • enquestes de satisfacció d'activitats de formació permanent.
S'hi expliquen els fonaments bàsics i de quina manera es poden crear aquestes eines de mesura. El lloc està obert a la participació i col·laboració de tothom que ho desitge. La idea principal és poder disposar d'un espai específic que tracti aquesta temàtica i on s'hi puguin realitzar aportacions en el camp dels indicadors i la mesura, relacionat amb el món de l'ensenyament.


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons