Noves tendencies en la formació permanent del professorat


Web del congrés: http://www.ub.edu/congresice/presentacio.html

El III Congrés internacional de noves tendències en la formació permanent del professorat, organitzat per la Universitat de Barcelona, va resultar sorprenent pel conjunt de continguts que s'hi van tractar. Segurament jo mateix em vaig fer una idea poc precisa d'allò que s'amaga al darrera de la formació permanent dels docents, i d'aquí que parlar de forma tan directa i profunda sobre la veritable raó de ser de l'escola m'agafés d'improvist. Ben mirat la formació permanent ha d'estar al servei de la institució educativa, i segons quina sigui la visió que en tinguem de l'escola, així haurà de ser la formació permanent dels docents.

Parlar de la funció que ha de tenir l'escola, de la identitat docent, de la formació inicial dels professors, de la seva formació permanent, d'assessorament, d'avaluació de la formació, de transferència de la formació, del paper de les tecnologies, de la carrera docent, de polítiques formatives, d'indicadors, de competències docents, ... resulta força interessant i enriquidor, i també et fa veure que a casa nostra, tot i les deficiències que coneixem pel que fa a formació permanent docent, no estem tant malament. És clar que tot podria anar millor, però al menys per la realitat que conec de manera més propera, podem dir que tenim un model i que en bona mesura funciona de manera prou adequada. Millorable sempre, no cal dir-ho.

El més destacable, les ponències dels "popes", que en aquesta ocasió van ser J. Carlos Tedesco, Andy Hargreaves i José Gimeno Sacristán. Els tres van estar excel•lents en les seves intervencions, les quals espero "recuperar" en els propers posts. Pel que fa a les comunicacions hi va haver molta diversitat, tant pel que fa a situació geogràfica (paisos d'Amèrica Llatina i Estat Espanyol), com també per la seva temàtica. Per no parlar de la pròpia naturalesa de cada estudi (des de l'aprofitament d'estudis de tesi, fins a pràctiques reals d'aula). Bé, suposo que justament ja és això....

De manera molt i molt resumida en vull destacar les tres idees bàsiques que jo m'emporto cap a casa i que són:

- aprendre cada dia, dels companys/es, dels iguals, en el propi lloc de treball, en grup, al voltant d'un projecte .... ho podríem anomenar "aprendre acompanyat";
- repensar la raó de ser de l'educació en termes de justícia social, recuperant tot el coneixement pedagògic que s'ha generat amb anterioritat, no ens cal gaires invents més .... en el futur proper estar fora dels circuit d'ensenyament-aprenentatge serà el principal motiu d'exclusió social, i quasi bé un punt personal de no retorn;
- recuperar el rol docent i exercir la responsabilitat que s'adquireix en accedir a la professió, actuant dins dels marges d'autonomia concedits pel que fa a llibertat de càtedra i també actuant en defensa de les idees força que constitueixen les bases morals, ètiques, socials, medioambientals, .... encara que això comporti anar a contracorrent.

Idees potents per pensar i digerir. I que a la fi han de servir de far orientador, de teló de fons, en el moment de planificar les activitats de formació permanent del professorat.