Passa al contingut principal

La veritat ofèn, al Japó i aquí també


Avui, 16 de març de 2011, hem tingut constància a través de tots els mitjans de comunicació que el reactor 2 de la central nuclear de Fukushima (Japó) està greument danyat i emetent elevades quantitats de radicació a l'exterior (http://www.elpais.com/articulo/internacional/nueva/cadena/accidentes/complica/situacion/planta/Fukushima/I/elpepuint/20110316elpepuint_1/Tes). De tots és sabut a hores d'ara que el passat divendres 12 de març de 2011, el Japó va ser saccejat per un terratrèmol de 8,9 a l'escala Richter (http://ca.wikipedia.org/wiki/Escala_de_Richter), i aquest, posteriorment va ocasionar un Tsunami. Si bé la majoria d'aquipaments nuclears van resistir bé el brutal terratrèmol, va ser el Tsunami posterior que va causar la fallada en els sistemes de refrigeració de la centra nuclear de Fukushima I.

No em vull estrendre en la narració dels fets, per que d'això en trobarem abastament informació en els mitjans digitals. Vull fer esment però en una manera de fer, molt a la japonesa, però que també veig reflectida a la nostra societat.

Fent lectura d'un article aparegut a El Pais (http://www.elpais.com/articulo/internacional/verdad/descortes/elpepiint/20110316elpepiint_7/Tes), m'ha cridat l'atenció els conceptes del tatemae i del honne. Les cultures xineses i japonesa, a mi personalment, em criden l'atenció per la seva antiguetat, sabiesa acumulada i respecte cap el món interior de cada persona. Molts dels conceptes que incorporem recentment a la nostra societat tenen els seus origens en aquestes cultures. I justament no és que els hagin creat recentment, si no que en tenen una tradició molt estesa en el temps. Fixeu-vos que deia l'article en qüestió:

Decir la verdad en muchos contextos resulta descortés, y los propios nipones aprenden y desarrollan desde pequeños su tatemae (pensamientos que se expresan en público y que no deben ofender a los demás) y honne (lo que se piensa de verdad, y que solo se emplea con gente muy cercana). Un ejemplo claro de uso del tatemae es que un "lo pensaremos..." en el ámbito de los negocios nipones significa en realidad "No insista, no nos interesa".

Aquestes paraules han ressonat dins meu fortament. Descobrir que aquests conceptes tant sutils, i de vegades passats per alt, estan definits i incorporats en la cultura nipona és sorprenent. Però això no és tot. Estic segur que aquesta manera de fer i d'actuar la podem veure reflectida en moltes situacions quotidianes i properes.

Quantes vegades hem escoltat un "ho recollim" o un "ho tindrem en compte" ? .... i després a l'hora de la veritat "res de res" ..... Parlar obertament, amb sinceritat, és un valor preuat per les organitzacions, però al mateix temps amb molts riscos de que t'acabi pasant factura. I això, generalment s'acaba girant en contra de la pròpia organització. M'estalviaré exemples ....

Potser sí que les cultures asiàtiques poden ser un referent en tots els aspectes de creixement personal, gestió emocional, cultura de qualitat i tantes altres coses. Però compte, allà i aquí, la manca de sinceritat té un preu.

Quant difícil és ser transparent !! I quant mal vist està la majoria de vegades !!

PD: sé que tinc un post pendent ..... In progress !!

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Adaptant-nos a la xarxa

A El Pais, he trobat un article particularment interessant que parla sobre la responsabilitats legals que es pot derivar a partir dels comentaris depositats en un lloc web. Un problema gens trivial, ja que en ser la web cada vegada més dinàmica i interactiva, el seu ús creix sense parar.

UMPC

Ultra Mobile Personal Computer ( veure Wikipedia ), aquest és el significat que s'amaga darrera d'aquestes sigles. Llegint el blog Gabinete de Informatica ( http://gabinetedeinformatica.net/wp15 ) he trobat aquest vídeo on es mostra què i com pot ser el futur proper quan aquests dispositius siguin d'ús general. Certament, a hores d'ara, molts entenem que el futur passa per introduir de forma decidida tota la potència que ens aporten les eines TIC a l'educació. Ha de ser així, o no serà. Tal vegada, l'aspecte clau vindrà donat d eles mateixes famílies. Encara està molt llunyà els dies en que imaginem a un alumne que assisteixi amb un PC a classe. Suposo que en ambients universitaris aquest fet ja es deu donar en major o menor grau, encara que sigui de forma anecdòtica. En un centre de secundària, ara, això es veu molt i molt lluny, per diversos motius, entre ells pel cost que suposa el PC, perquè encara no és una eina que es consideri indispensable, i perque els

Esquema del Projecte Educatiu de Centre (mapejat)

Durant el passat curs 10-11 he estat rellegint el DECRET 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, intentant esbrinar què s'hi deia en referència al Projecte Educatiu de Centre . La nova normativa que acompanya el desplegament de la LEC ( http://www.gencat.cat/educacio/lleieducacio/cat/ ) introdueix canvis importants pel que fa a a l'estructura del sistema educatiu, i un dels punts importants i en el que els centres primer s'hi hauran de posar, és el que fa referència a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre . És en el Capítol 1 del citat DECRET on s'hi fa referència a aquest punt. En el nou marc, el PEC esdevé el DOCUMENT que aglutina el conjunt de documentació bàsica de centre. Cal remarcar que hi ha certs punts "interpretables" pel que fa al seu contingut i estructura bàsica, i el cert és que encara són diverses les opinions dels experts al respecte. De tota manera, a mode de resum, s'adjunta un mapa conceptual amb els punts més desta