Quatre fotos per agafar impuls

Font: http://www.flickr.com/photos/14111752@N07/3704377275

Alguna vegada, en alguna de les diverses xerrades que tinc el gust de mantenir amb els meus companys de batalles, ha sortit a relluir la sensació de "dejà vu" (ja vist) que moltes vegades ens assalta (aquí comprovo que que no sóc l'únic que la pateix), quan assistim a les diverses jornades, cursos o altres activitats de formació relacionades amb el món educatiu.

Bé, sincerament he de dir que sempre hi ha lloc per a la sorpresa, i l'ocasió d'aprendre noves coses hi és sempre present. Amb tot, sí que és cert que, ja sigui per la intensa activitat d'autoformació que he portat a terme els darrers anys, ja sigui per el moment de canvi en el que ens trovem, es produeix com una mena de saturació o, com dir-ho ..... una necessitat de deixar d'escoltar i passar a l'acció.

Es produeix una mena de catàrsi interna que transmuta els plantejaments personals, amb una espècie d'acte reflexiu que et fa donar compte que moltes de les respostes que cerques no seran trobades per més lectures o més auditoris als que puguis tenir accés, a excepció dels grans autors o ocasions concretes. Llavors, en preguntar-te " I ara què ? ", s'obre una llum, una porta, quasi bé de manera inconscient, de forma natural, sense quasi bé voler ... continuar aprenent sí, però també proposar, opinar, comentar activament, difondre, orientar, ....... acció, acció, acció !!!

QUATRE FOTOS PER A LA REFLEXIÓ/IMPULSIÓ

FOTO 1. Xerrant fa uns dies a través de Twitter el company Xavi Belanche (http://www.xbelanch.net) em deixa una Mention "@xbelanch: @ArturTallada sobretot més fer que dir. Més transpiració que inspiració ;-)"

FOTO 2. El dijous passat, Boris Mir (http://lamiradapedagogica.blogspot.com/) feia la proposta al seu auditori: "Els aquí presents, que teniu una dilatada experiència en l'ús de les TIC a l'aula, sou, segurament, els qui haurieu de dir què i com estructurar el treball a l'aula fent ús d'aquestes. Estem en un moment on hi ha més preguntes que respostes. Som nosaltres qui hem de trobar les respostes !!!"

FOTO 3. Article de Josep Mª Espinàs a El Períodico (27-09-09). "Mozart no s'ho va preguntar" . Poca cosa a dir, llegint l'article tot es fa evident.

FOTO 4. Tivenys en festes. Carrers engalanats. La temàtica d'un d'ells són els Proverbis Xinesos. Em topo de cara amb un d'ells, fit a fit. "És més fàcil saber com es fa una cosa que fer-la": http://es.wikiquote.org/wiki/Proverbios_chinos

Així, doncs, fins aquí tot ha estat fàcil, adquirir coneixement, parar l'orella, acumular experiència, ... anem a veure si ens anem sortint amb lo que ve, amb lo difícil !!!


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Existiran els pesimalistes?

font: http://www.flickr.com/photos/10249049@N08/1987999252

En el post anterior parlava del terme "Optimalisme" com a un estil de viure o manera de ser i actuar en que s'hibrida lo millor de l'optimisme i del realisme. En aquesta ocasió, per contrast d'oposats, penso que val la pena dedicar-hi unes línies al concepte "Pesimalisme".

He fet una cerca a la web, de manera oblíqüa (..... vull dir, sense tampoc dedicar-hi massa temps) i no he trobat que estigui referenciat, així que ja aviso que tal vegada es tracta d'una entelèquia meva :-)

El fet és que, per comparació inversa, podríem dir que els pesimalistes són aquelles persones que conjuguen pesimisme i realisme. Serien aquells que orienten les seves accions partint de la situació real però encaminant-les cap a siuacions de no-reeixida, cap a carrerons sense sortida. Quan es planteja una solució a un problema/situació donat, i que no encaixa dins els seus esquemes mentals o plantejaments, es posicionen més aviat com a fre que no pas com a motor de canvi. Aquells que davant un plantejament podem identificar-los amb l'espressió "Sí, pero ...." com introducció més habitual dels seus platejaments.

Segur que tothom coneixem algú que encaixa en aquesta mena de perfil i manera de fer; però segur que coincidirem que aquesta actitud no ha de ser la desitjable; estem on estem, i amb independència de la tasca que tinguem encomanada, hem de mirar sempre cap al costat del optimalisme, i deixar les postures més pesimalistes.

En definitiva es tracta de veure la botella mig plena (optimalisme) o mig buida (pesimalisme). I tu, com la veus ?


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Buscant optimalistes

Font: www.flickr.com/photos/83265757@N00/140526327

Sempre em sorprenc de la quantitat de coses que ignoro, i per tant, de quant i quant em queda per aprendre. Com segur que ja esteu pensant, és ben conegut que mai podrem arribar a tenir un coneixement ple. Això ho tenim ben assumit i tothom ens conformem a, almenys, saber (i fins i tot aspirem a saber molt) d'aquells camps que per diversos motius hi tenim una determinada afinitat i/o preferència. I aquí és on rau la meva sorpresa permanent, quan descobreixo nous conceptes, tendències, teories o tot un munt d'informacions desconegudes, en aquells temes que estan entre els meus preferits (i que per tant penso que en sé alguna cosa).

Ja fa uns anys que com a resultat d'anar parant les orelles (vull dir, d'anar a trobades, formacions, cursos, seminaris, ...) com més escolto, més m'adono de la multitud de connexions que s'estableixen entre disciplines de vegades molt llunyanes, de vegades molt properes. Ja fa bastant de temps que els temes de Psicologia m'han atrapat i s'han convertit en un dels que sempre em fan tenir les "antenes parades".

El darrer concepte que he aprés és el de OPTIMALISME, també anomenat optimisme dinàmic o optimisme intel·ligent.

L'optimalisme és una barreja entre l'optimisme i el realisme. Els entesos diuen que aquesta actitud és una molt bona estratègia per afrontar els problemes i poder tenir una major probabilitat de reeixir en les diverses circumstàncies que se'ns presenten.

Són optimalistes aquelles persones que treballen per tal de millorar el seu entorn, per canviar les circumstàncies de l'entorn i/o les seves pròpies. Aquestes persones tenen sempre consciencia de la realitat que els envolta i actuen de manera planificada, avaluant la situació de partida i les conseqüències i resultats que poden produir les seves accions. En definitiva es tracta de persones que són optimistes de mena, però que realitzen les seves accions partint d'un anàlisi molt acurat de la realitat i dels recursos de que disposen per tal cercar i aplicar solucions als problemes que se'ls plantegen.

Més que conèixer el concepte, allò veritablement important és dur-lo a la pràctica. La veritat és que no sé definir-me a mi mateix si sóc optimaliste o no. Suposo que en un cert grau si que ho dec de ser, com pràcticament tothom, vaja. Al menys, sí que em serveix el concepte per a definir-me un objectiu o punt de referència. Digueu-me aspirant a optimalista !!! Necessitem gent optimalista per tal de donar resposta als reptes que se'ns presenten en el devenir de la nostra tasca educativa.

Avui mateix he pogut compartir uns moments amb un grapat de gent així, i això és el que m'ha animat a escriure aquest nou article que ja fa uns dies que em voltava pel cap. Però la trobada d'optimalistes d'avui mereix un altre post, serà el proper.

Aquest post està inspirat a partir de l'article del Magazine de La Vanguardia (20/09/09):

Alguns del lloc web on podem trobar informació relacionada són:

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

La vida digital en 10 serveis --> Una proposta d'organització de la informació


Ja fa temps que tenia un post a mig escriure en referència als diversos serveis que es poden vincular a la part digital de les nostres vides. La veritat és que no m'acabava de decidir a publicar-lo per què cada dia sorgeixen noves possibilitats i entre l'exploració i l'estabilització en l'ús d'un servei hi ha una gradació que es manté amb el temps i que és difícil de aturar, ni que sigui per a escriure'n un post.

L'evolució de la web ens ha obert la possibilitat de poder fer xarxa entre iguals, compartint i aportant multitud de referències i pensaments, que estant bullint en els nostres caps i sota l'influx del foc incessant que ve de la mà de la Web 2.0 . En els darrers temps qualsevol de nosaltres (que sigui un poc tastaolletes i que per tant li agradi probar/testejar les possibilitats que ofereixen els serveis web) haurà tingut de decidir entre diverses opcions per tal d'anar triant quines són les coses que li resulten més o menys útils en el seu "dia a dia digital", en la seva "vida digital".

Aquesta presa de decisions del "dia a dia", no ve condicionada només per les possibilitats que es van albirant en els nous entorns, que també, si no que venen acompanyades per un moviment més ampli que implica a la resta de usuaris/àries, al menys amb els que mantenim alguna mena de relació. Per tant a més de la potencialitat del servei en qüestió, hi ha d'haver una certa difusió i socialització d'aquest en el si de la comunitat en la que ens trobem immersos. Tot i tenint en compte aquests condicionants, les opcions que hi ha a l'abast són encara moltes, i si el que pretenem és posar un mínim d'ordre, de manera inexorable ens cal anar traçant la nostra pròpia estratègia comunicativa i també informativa. Us explicaré algunes de les meves decisions, i els perquès personals que les acompanyen. Sóc conscient que aquesta posició no és la millor, ni tampoc serà definitiva; amb el temps amb tota seguretat anirà evolucionant, però si serveix per aportar un poc d'orientació em dono per satisfet.
  • Correu electrònic. És el pilar fonamental de la vida digital, i el seu ús va en augment a cada dia que passa. Per posar un poc d'ordre disposo del compte de correu institucional (d'XTEC) i que faig servir per als meus assumptes de caràcter més professional, i del compte de correu de GMAIL, que a més d'oferir-me una capacitat d'emmagatzematge pràcticament inasgotable, m'obre la porta al gruix de serveis Google que comento més endavant. Acostumo a consultar el compte de correu de GMAIL, on hi fan cap els correus de llistes de distribució, butlletins electrònics, assumptes personals, i on hi tinc redirigit el correu d'XTEC. Des del compte de GMAIL em descarrego els correus a l'ordinador de casa (únicament), guardant sempre còpia dels mateixos a GMAIL, per tal de tenir-los sempre en línia i a disposició.
  • Bloc. Aquest bloc, Tres és companyia, és un dels meus espais preferits. El motiu és ben clar, és el meu canal de comunicació, d'expressió d'idees. Penso que hem tardat molt de temps a poder disposar d'aquesta opció, de poder tenir una veu pròpia, i ara per ara, i mentre tingui coses a dir, no vull renunciar-hi.
  • Lector de notícies. Per tal de fer el seguiment de la multitud de canals de notícies que segueixo regularment em cal un Lector de RSS. Durant un cert temps vaig fer servir el Thunderbird, per a correu i RSS, però donat que cada vegada més es tendeix a disposar tot a la xarxa, ja fa temps que utilitzo el Google Reader.
  • Picasa. Històricament després dels blocs van sorgir, amb poc marge de diferència, els llocs socials que permeten emmagatzemar i compartir imatge fotogràfiques. Tot i flirtejar amb Flickr, a la realitat utilitzo més Picasa. A més de l'aplicació web també hi ha una aplicació d'escriptori que funciona superbé.
  • Delicious. Ho utilitzo per a anar recollint els meus llocs favorits i tenir-los disponibles allà on vagi, independentment de l'ordinador que utilitzi. També és mot important que es puguin compartir enllaços amb altres companys/es que estiguin donats d'alta al servei. A més, mitjançant una extensió que hi ha per a Firefox, l'etiquetatge es pot realitzar de manera fàcil i còmoda.
  • Friendfeed. Aquesta aplicació permet agregar sota un sol compte una gran quantitat de canals de diversa naturalesa, i de diversos usuaris/àries. La veritat és que encara no he avançat massa en el seu ús, però em sedueix la idea de que actua coma un servei aglutinador, i això en els temps que corren és bo. Tot i que fet algun test amb Tumblr, pel que he vist ara per ara em decanto més per Friendfeed.
  • Twitter. Ha esdevingut la meva xarxa social que consulto a diari i que em serveix realment en el meu dia a dia. La potència de poder expressar una idea amb només 140 caràcters és captivadora i enganxosa. He de dir però, que no tots els usos que se'n fa de l'eina em resulten prou satisfactoris. Crec realment que segons quines coses es podrien estalviar perfectament ja que de fet no aporten res de nou ni enriquidor. M'agrada conèixer què diuen aquells a qui considero com a veus autoritzades, i de fet, actualment, és una de les meves fonts de informació més important. El situaria al darrera del bloc i el lector de RSS.
  • TwitterFeed. Em serveix per a automatitzar la publicació de determinats continguts dels canals propis cap a Twitter, de forma automàtica. Ara mateix tinc automatitzada la publicació d'un nou article al bloc i també la publicació dels articles compartits en el Google Reader. No sé si ho ampliaré a altres canals o no en un futur. El temps ho dirà.
  • Món Google. Ja he comentat l'ús de Google Reader, el propi bloc de Blogger, ... Google ofereix una gran quantitat de serveis. A més dels comentats, destaquen el de Google Docs per a l'elaboració de documents en línia i també el de Google Sites, per a la creació de wikis.
  • SlideShare. Coincidireu amb mi que altres estrelles de la web 2.0 com ara Youtube, també podrien ser tingudes en compte en aquesta llista. El cas és que m'he imposat no passar de 10. En aquesta ocasió poso a SlideShare ans de Youtube per què bàsicament la meva producció, en aquest moment, està més en el camps de les presentacions que no en l'elaboració de vídeos. Són nombroses les vegades que he fet servir SlideShare per a hostatjar les meves presentacions, i tot i que també he fet algun test "real" amb noves eines com ara Prezi, de moment en la meva trajectòria digital he fet més ús de SlideShare.
Aquesta llista no és exclusiva, n'hi ha molts altres de serveis que en vaig fent ús, però, penso que a hores d'ara aquest són els més imprescindibles, al menys per a mi .... són els 10 que trio per tal d'organitzar-me. Segurament que amb el temps aniré canviant, afegint i suprimint, però ara, crec que pot ser una bona foto de com m'organitzo la informació.

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Powered by ScribeFire.

Wings of war: amb el casc posat i a volar !!

Ahir vaig tenir l'oportunitat de jugar una estona, de nou. Tot i que m'agraden força els jocs de taula, el cert és que d'una bona temporada cap aquí hi he jugat més aviat poc. Els motius són diversos: massa feina, poc acompanyament, i suposo que com tot, les coses van segons les temporades, i aquesta tocava jugar poc.

El cas és que vaig poder fruir d'uns engrescats i molt bons companys de taula, de tauler. El joc que vam escollir va ser "Wings of war", un joc d'avions ambientat en la I Guerra Mundial. Va ser molt divertit portar els comandament del Fokker D.VII (Udet) :
Els dos enfrontaments que vam realitzar (Exèrcit Alemany - Tropes Aliades) van tenir un resutat victoriós per als aeroplans de l'Exèrcit Alemany ....... efectivament, la sort del principiant !!

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Mirant noves plantilles per al bloc


Doncs ja estic de nou, remenant i provant noves plantilles per la bloc. A veure que en sortirà ..... de moment vaig remennat per http://btemplates.com/blogger-templates .

Suposo que trigaré uns dies en tenir-ho tot "presentable". Disculpes per endavant.

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons