Educació, blogs, wikis i currículum

Dos vídeo-xerrades dels companys Isidro Vidal i Anibal de la Torre amb motiu de la trobada Getxo Ikasbloak celebrada el 28 de juny de 2007. A veure, llapis i paper i ... a agafar apunts .....



Bateig didàctic a Second Life

Ja he escrit algun article referent a Second Life, així que suposo que la majoria de vosaltres ja ho coneixeu. Aquesta primera meitat de juliol dins un curs de la Web 2.0 que hem organitzat a Espiral (http://www.ciberespiral.net) dins el marc de l'Escola d'Estiu 2007, he tingut una nova experiència, molt gratificant i interessant dins aquest entorn.

Com a darrera activitat hem programat una festa de fi de curs amb tots els alumnes del curs i aquells formadors d'espiral que també s'han volgut apuntar. Ha estat una gran experiència. Personalment, allò que més m'ha satisfet ha estat poder compartir un nou lloc amb gent coneguda i poder mantenir-hi una comunicació molt més enllà de l'escrita ... parlant, ballant, visitant llocs, compartint emocions, objectes ....

A continuació un recull fotogràfic de la festa, amb discurs de cloenda de curs i tot (a càrrec de atallada Willis, l'alter ego meu a SL), ball a la disco, repartiment de samarretes d'Espiral i moltes coses més ...
This album is powered by BubbleShare - Add to my blog01. Entrada de la disco. La primera en arribar va ser la Cristina, des de terres Tarragonines. Diuen les males llengües que no va deixar de ballar durant tota la nit.
Qui està a la porta -de "segurata"- és en Ferran Mas (Renzo, a la SL) el nostre "apagafocs particular" i co-organitzador de la festa. En Ferran també va crear les caixes d'Espiral on la gent podia trobar les instruccions per la festa i una samarreta corporativa.

02. En Lluis arriba ben despullat! això passa per un clic fora de lloc. Encara que sembli mentida, volia posar-se la samarreta. Mmmmmmmmmm aqui hay tomate...

03. La Cristina no mira, la Bea dona l'esquena, L'Artur no sap si posar-li un full d'actitud o no. Hem aconseguit que es torni a posar els pantalons... quin noi!

04. ¡Molt bé, Lluís!, ja tens la samarreta espiral. Així està tot millor. No cridarem a la teva tutora!

05. La Cristina comença a ballar. Eiiii, diu la Bea, que heu de venir a la pista! Ufff quina feinada aquests nois!

06. Arribada d'en Lluís des de Tortosa (JohnJ Biedermann). Eiiii Lluís, baixaaa!

07. Luis Marco balla a la pista amb la Bea; entre tant la gent va arribant. Alguns es veu que no s'han posat d'acord i porten la mateixa roba... passa a les rebaixes. Però clar, arribar i posar-se a sobre l'altre, això ja no és normal. Sense parlar de la Cristina que salta com boja ¿que no teniu aquestes festes al sud?

08. L'Eugeni no para, encara que la Mercè li dona l'esquena amb els braços en gerra i mirada indiferent. Mercè, si us plau, així no anirem enlloc!

09. Arriba la Pepa Valdevira (Honey222) amb una torxa a la ma. El problema és que no sap on deixar-la. Que et penses? que ets olímpica???

10. La gent a la pista, quiets com estaquirots. En Ferran els hi ha posat una màquina de begudes i pica pica, però... ¡llàstima! ningú sap com agafar-les... je je hauran de fer el curset de l'Octubre...

11. Quina gentada a la pista! La Pepa encara no ha pogut deixar la torxa, i la Bea balla i riure sense parar. A un lateral tenim el Profesor Korobase, un convidat especial que molts de nosaltres coneixem a la RL i que havia preparat un itinerari didàctic. Com veieu, ara balla desenfrenadament i deixa les seves explicacions per l'octubre. Eiii Manuel, a que nunca habías estado en una fiesta tan guai?

12. La Bea balla una lambada amb el RRPP del local (que s'ha tret l'americana i tot). L'Eugeni es vol apuntar però no l'encerta a la tecla. Entre tant la Lourdes (Hermione) mira sense donar crèdit als seus ulls.
El vi, gel i el cava estan sobre la tauleta però la gent no l'agafa... (ai pardillus...)

13. Eugeni (el calvo de negro) està "desmadrao" del tot. Ens va prometre que faria una dansa eròtica amb striptís i ens ha enredat, només s'ha tret el cabell. I això que està connectat des d'una biblioteca del barri... quina doble vida, noi. Fes-t'ho mirar!

14. Com veieu, la Pepa (de lila) ha aconseguit deixar la torxa, però ara no pot baixar. No se pué tener to en aquesta vida, Maria.

15. Mentre tothom balla desenfrenadament, la Bea i el Ferran intenten que la gent s'apunti a la sardana... sense èxit. El RRPP de la disco es desespera. On anirem a parar amb aquesta gent globalitzada...

16. Un moment de relax al sofà de la disco. La Bea està exhausta per contenta.

17. Els més marxosos continuen ballant. Entre tant un grup delibera en una taula que da al mirador marítim de la mateixa disco. La Bea i l'Eugeni encapçalen la taula. El Ferran parla amb la Cristina, la Mercè no seu i l'Ignasi està molt entusiasmat.

18. La festa a la disco continua, se sent la música llunyana. El Mediterrani ens dona pau. Una panoràmica del paisatge.

19. Es el moment oficial. La gent arriba a la Sala d'Actes. A la majoria li duren els efectes de la disco.

20. La Bea demana ordre. Ignasi Monclús, Lluis Marco, Luis (el nostre editor infiltrat) i la Nina no en fan cas.

21. Després d'una sentides paraules de l'Artur, algunes marxen. L'Amparo (Heloise, de negre) molt maca amb roba futurista d'inspiració japonesa. El nostre Barrachina, assegut i assenyat. Eugeni s'ha tornat a posar pel però ha quedat enlairat. Noi... que això no és fa! La Bea asseguda sobre la taula, fent gala de la seva sempiterna informalitat. Noia, que ja tens una edat!
L'Elisenda marxa aviat amb la promesa de tornar i fer-se sòcia.

22. Una instantània del co-organitzador Ferran, controlant que tot funcioni i preparant els focs artificials. Lamentablement no tenim fotos dels focs sad

23. La Mercè i la Bea esperant los focs artificials al jardí de la disco.

24. La festa ha acabat, però un grupet encara no té son. Matinada. La Isabel Fernández ha arribat tard i l'hem teletransportada a la plaça de la ciutat anglesa renaixentista. Pràcticament tothom ha canviat de vestit.

25. Lluís Marco al·lucina amb la visita a aquesta ciutat renaixentista anglesa. Aquí el trobem de conversa amb el Josep Ramon Planes.

26. Exposició d'armadures i vestits mitjavals. Fantàstic.

27. Continuem explorant. En Ferran ens porta a l'acadèmia de SL. Aquí presenciem un classe d'art floral.

28. L'Ignasi -com bon profe de música- descobreix una disco espectacular. A més a més fan concerts. Aquí la Isabel (de lila) balla amb el Ferran, que ha canviat de roba.

29. Un tomb per la natura. En Lluís i Ferran no saben quina ruta fer... Ja estem cansats. Tornem a la RL motivats per tornar. Bones vacances.

Llicència d'estudis


Em sento com un dels hobbits (Frodo, Sam, Merry, Pippin) just en el moment d'abandonar La Comarca. Tan petits enfront les grans criatures que habiten el món tolkià i tant desconeixedors dels perills que els aguarden ... , però amb una empenta i objectiu tant clar que es fa molt difícil aturar-los. Aquest any jo també he sortit de La Comarca, he fet un pas més enllà, i com diu Sam a Frodo "... senyor Frodo, si dóno aquest pas, estaré molt més lluny de casa del que ho estat mai ..."

Ha estat un any d'investigació personal, de descoberta, d'encontres, de coneixences ... amb tot, dins "La Comarca" meva en particular, ningú m'ha pogut respondre als meus dubtes, esbandir les meves preocupacions, esvair els meus neguits ... he de sortir, he de fer un pas més enllà de "La Comarca",.... he de sortir a descobrir noves idees, noves formes de treballar, ... a buscar aire fresc. Personalment sento aquest necessitat, a mi m'anirà bé ... i a La Comarca també. Necessita aire fresc.

Però no vaig sol, els hobbits mai van sols ....

Els límits de l'ètica i l'esport....

Fa unes setmanes, dins el marc de "Nits a l'Àtic", xerrades nocturnes que organitza ATICTES (Amics de les TIC de les Terres de l'Ebre) , Axel Müller va realitzar una xerrada baix el títol "L'esport i la tecnologia", on va anar posant al dia als assistents com la tecnologia ajuda a millorar la pràctica de l'esport i aconseguir més bons resultats.
En acabar la xerrada, durant el torn de preguntes, es va plantejar la possibilitat que podia existir que un esportista, fent-se valer de implantacions o pròtesis podés igualar o compertir contra esportistes, diguem-ne "habituals". En aquell moment va passar pel meu cap el terme olímpic i paralímpic. Vaig pensar que, segurament, els esportistes paralímpics obtenen marques que estan bastant per sota de les marques olímpiques ... però que podria arribar un dia en que algun complement o gadget pugués situar a l'esportiste/a en territori fronterer i en una situació difícil d'ubicar ... pensant amb les federacions sobretot. Doncs sembla que aquesta idea estava a punt de saltar als mitjans de comunicació. El seu nom, Oscar Pistorius. Us aconsello que llegiu la notícia aparguda a El PAIS. Caldrà veure quina és la postura que adopten les federacions, ja que la proposta de poder competir en els propers Jocs Olímpics de Pekin està sobre la taula .... i els temps que l'acrediten per a medir-se amb els millors del món ... també !!!!
Sens dubte, un cas molt interessant ... i més si hi penso fent-lo extensible a altres àmbits. Posem per cas .... l'Educació.