Mala vida


Dimarts, xatejant fins a les 2 del matí sobre criptografia.
Dimecres, a les 6:45, amunt, com cada dia. Una dutxa per despertar-se; tinc molta son, cada dia més. He estat un pèl massa al llit, no dóna temps d'afeitar-me. Ja ho faré durant el dia, buscaré una estona. Mala senyal, aquest és un dels simptomes que em fa donar compte que em cal un respir, ... espero divendres a migdia en candeletes, ... tot i que el descans es transformarà en atenció familiar intensa ... al menys podré carregar piles per dormir. Això penso ara, ja veurem què quedarà.

Marxo cap al centre. Hi he de ser a primera hora. Acudeixo a les classes, reunions; un company m'atura pel passadís, una consulta sobre el correu .... Vaig a esmorçar ... més companys/es, més preguntes, ... torno a classe. Acaba el matí. Encara he tingut un moment durant el matí d'enviar un mail a un company .... estic intentant instal·lar Ruby i m'he encallat. M'ha contestat ràpidament. Arribo a casa. Faig una trucada al company ... m'ha salvat ... Ruby ja corre..

Menjo ... faig l'afeitada pendent ... m'arreglo i marxo cap a Tarragona ... tinc una reunió que pot ser important ... temps al temps ... i demà ... puf !!! demà ves a saber !!!

L A N O S T R A A D S L

M'explico.

No és que fins ara el nostre centre (IES Els Alfacs) no disposes d'ADSL; teniem la línia que ofereix el Departament d'Educació. El cas és que degut a que el router és del Departament hi ha moltes restriccions el que fa a control de ports i demés.

El nostre centre disposa de tres xarxes separades (alumnat, professorat i gestió), per tant de tres servidors (tots ells en SuSE 10.1). L'estructura de xarxa (després d'uns quants anys testejant-la, per dir-ho d'alguna manera) penso que és força bona.

Avui dia, on estem passant de les aplicacions instal·lades en màquina a les aplicacions via web és fonamental poder disposar d'un servidor web que ofereixi serveis al centre (penso que els centres com a institució tenen el deure d'oferir-ho). Aquest plantejament generava molts problemes en la xarxa interna, donat que a l'estar les tres subxarxes separades, allò que hi havia a un servidor no podia ser accessible des d'un altre; així si la pàgina web (o el moodle, o un blog,...) estava instal·lat en el servidor de professorat no era visitable des de la xarxa d'alumnat (vaja incongruència no?) .... calia fer malabarismes amb els diversos DNS's dels servidors i amb tot els problemes no acabaven. Això també cmportava que l'accés als serveis web fos diferent si s'accedia des de dins del centre o des de fora (per buscar un exemple, no és el mateix trucar des d'un supletori des de la cuina al menjador, o sigui des de dins de casa truco a dins de casa, que fer la trucada des de l'exterior. Des de l'exterior fem 977 70 _ _ _ _ i des de dins de casa marquem el 0, l'1 o el que correspongui per contactar la cuina amb el menjador).

I tot degut a que només hi ha una línea per entrar i sortir (cosa tècnicament impossible de fer). Així que finalment ens hem decidit a contractar una segona línia ADSL. Aquest cop a càrrec del centre. Ni el Departament, ni les consultes als Serveis Territorials, ni al SAU, ni al Centre de Telecomunicacions ens han pogut obrir cap via en aquest sentit. Va, o s'ha de fer a càrrec del centre. Doncs ja està. Per cert Telefònica (alguns l'anomenen Timofònica...) ens ha fet uns rebaixa del 40 % en el preu i ens l'ha col·locat en 1 dia. De moment un 10.

Ara ens podem plantejar tenir un domini propi, un router on controlarem nosaltres mateixos tots els ports, oferint servei de correu (gratuït per supostat) a l'estil artur.tallada@iesalfacs.org (els alumnes que més ho necessitin tindran un servei de correu d'una forma ràpida i fàcil de gestionar, no com els comptes que es demanen a Educampus, per cert, encara funciona això?), on els usuaris (professors i alumnes) podran tenir un lloc on penjar de forma gratuïta les seves pàgines web sense pràcticament limitacions d'espai. També solucionarem el problema d'accés als serveis ja que tindrem dos línies (una per sortir i l'altra per entrar)....


A tot això ... em pregunto si el Departament ha fet o té alguna proposta d'estructuració de la xarxa d'un centre ... si ho tingues pensat segur que hagués detectat aquests problemes i d'una forma o d'una altra miraria de buscar una solució. No com ara que ens la tenim de buscar pel nostre compte i a càrrec de la butxaca del centre .... i lo cert és que no m'agrada ... voldria que el meu departament oferís aquests serveis, fos sensible a aquestes situacions, oferís solucions alternatives, ... i no com ara que ens ha tocat espavilar ... a la nostra manera.

Em sembla que caldrà esperar ...

Segons sembla, i a jutjar per la Resolució provisional de destinacions, caldrà esperar en un proper concurs per poder disposar de destinació definitiva a centre. Falta encara la resolució definitiva, però per l'experiència dels companys, aquesta sempre tendeix a empitjorar més que no pas a millorar. Així que, caldrà esperar una nova ocasió.

Mecatxissss !!!

Ubuntu vs "Vista"

<
Aquest matí, per una de les llistes de correu les quals estic subscrit m'ha arribat un enllaç a un article molt interessant. És llarg de llegir, però el trobo molt interessant sobretot per a la tasca diària de predicació envers el programari lliure que alguns anem fent. Lectura.

Llegint l'article en qüestió no he pogut resistir la temptació de cercar el vídeo al qual fa referència d'Ubuntu. Encara no he tastat el Vista, però començo a dubtar de si ho faré, una vegada vist això !!! Ja tinc un vídeo per mostrar als compis del centre per quan demanin de forma insistent el "Vista". Per què això ho tinc clar, tant si el Departament opta per renovar llicències de Windows com si no, la pluja de demandes per gaudir de la última versió el Windows serà agobiant .... i com a exemple podria servir l'OpenOffice enfront l'Office... també ho sofreixo !!!

Això si que és un enigma !!!

Aquells que em coneixen més saben de la meva admiració, sí, admiració, per La Màquina Enigma (encomanada per Marià). Considero la seva concepció com una genialitat, un codi criptogràfic quasi bé indesxifrable. La Màquina Enigma va vingut al cap en pensar la mena de llenguatge xifrat que dicta el destí de tantes i tantes persones (concurs de trasllats). I és que seguir i endevinar què pot succeir és tant dificil com desxifrar La Màquina Enigma.




Per cert, això de les claus que obri i no obrin el mateix pany també em donaria un bon tema per parlar (en un altre post serà). Per cert, com li donaven al coco els alemanys eh? ..... Aquest és el pany del maletí de La Maquina Enigma ....

Alegria !!!




D'aquí a unes hores, si es compleixen les previsions, està previst que es publiqui la Resolució provisional del concurs de trasllats. No es tracta de la Resolució definitiva, ja ho sé, però com ja fa uns anys que vaig aprovar les 'opos', el 99 en concret, i encara estic pendent de destinació definitiva, es pot entendre que de forma personal hi tingui unes certes expectatives.

Tal vegada aquesta serà la vegada on almenys tindré una destinació assignada, que ja en tinc ganes. Tal vegada, la destinació no s'adapti massa bé a les meves preferències, o tal vegada sigui un lloc on 'pensar-hi' anar. De tota manera, deu de ser a causa dels anys que estic esperant i esperant, que em dec haver acostumat a la situació, i cada vegada més ho veig més com una 'formalitat'. Ja porto uns quant anys ensenyant i sense plaça, ja porto uns quant anys sent funcionari i sense plaça,... tal vegada ara m'assignin una plaça i per voltes de la vida tardi un temps en ocupar-la. Vés a saber, les voltes de la vida..... Em pregunto, es deu haver produït el cas d'alguna persona que mai ha ocupat la plaça a la qual ha estat destinat? De segur que amb la quantitat de 'people' que som a Educació deu haver casos i casos, i entre ells casos com a cabassos, com diem per aquí baix.

Ah ! Si us ve de gust més Cirque du Soleil...

Agre i salat


Sóc de salat .... i de dolç també !!!

Vaja setmaneta, feina amb més feina i més feina ... sempre passa igual, penses que una vegada superada la setmana, la propera serà més suau.... després penses que has tingut un mes molt embolicat ..... el proper esperem baixar el ritme (et dius a tu mateix) .... per fi ho agrupes tot en trimestres ... "vaja segon trimestre que he portat, ara al tercer ja serà tot més tranquil" ... i per fi quan acabes el curs acadèmic i fas balanç te n'adones dels diversos projectes que has engegat, dels que has acabat, i dels que han quedat com a proposta i no han vist la llum.

I quan mires enrera el que es veu és allò que has anat aprenent fent el camí; és lo que té de bo mirar enrera, veure les petjades i el camí que has traçat. I mirar endavant, també en té de coses bones, tens el camí per fer, per traçar, per imaginar senders, .... per tal d'arribar a aquell punt llunyà que hi ha prop de l'horitzó.

Ha estat una setmana adre-dolça (agre-salada :-) ), però ni més ni menys que les altres setmanes o mesos o anys ..... plens de petites victòries i petites derrotes .... això és la vida, o no?

Potències de 10


He descobert una web dedicada a les potències de 10. Alguna vegada he vist el vídeo on es mostra el zoom des d'una escala molt gran i on es va apropant cada cop amb una escala més petita. Sempre he pensat que és molt il·lustratiu per tal de treballar les potències de 10 i per tant, la importància dels zeros.

Adaptant-nos a la xarxa


A El Pais, he trobat un article particularment interessant que parla sobre la responsabilitats legals que es pot derivar a partir dels comentaris depositats en un lloc web. Un problema gens trivial, ja que en ser la web cada vegada més dinàmica i interactiva, el seu ús creix sense parar.

UP and DOWN

Relativitzem. I es que ja ho diu la Física, tot és relatiu. Podríem parlar-ne molt i molt però estic segur que tots podem subscriure aquesta afirmació.

El concepte "estar per sobre" o "estar per sota", també és relatiu. L'estructura de la societat utilitza molt aquest concepte. Tothom té gent sota la seva disciplina, poder o àmbit de decisió i tothom també té gent per sobre que li mana i el força a prendre decisions o actuar de determinada forma. L'escala jeràrquica serveix per estructurar la societat i les relacions humanes, algú ho dubta?

Però ..... tot és relatiu, cal recordar-ho..... relativitzeu, relativitzeu.

Sus órdene mi colonel !!!


Sóc dels darrers que va fer la mili, quan la mili era obligatòria. La vaig fer a Saragossa (va ser llavors quan vaig descobrir la ciutat, lo millor d'aquest temps malbaratat). Estava a la Unitat d'Assistència Sanitària (UASAN), sota comandament del tinent Rodríguez (per posar-li un nom). Era un personatge amb aires tirànics i diguem que no massa bona estima cap els catalans. No vaig tenir gaires problemes amb ell particularment, ja que sóc persona de poques discussions, però reconec que més d'una vegada pensava com podrien anar les coses en cas de coincidir fora de l'aquartelament i poder mantenir alguna petita conversa fora de rol tinent-soldat que ens imposaven aquells murs.

La vida em va donar aquesta oportunitat al cap de tres anys. No tinc massa traça per recordar noms (llevat del cas que els associe a cares), però de les cares i fesomies de la gent me'n recordo molt..... Estiu, Port Aventura, a la filera (o millor dit fileres) de cua per entrar..... dos matrimonis amb una bona colla de nens, rascant-se la butxaca i fent números i preparant la "pasta gansa" per entrar..... aquell "senyor", aquella veu, diria que ho és,.... vaja casualitat,....dubto....ho deu ser de debó??? Em dirigeixo a ell..... no puc quedar-me amb el dubte .... Em reconeix, tampoc feia tant de temps (tres anys). Després d'un intercanvi de paraules cordials i en plan bon rotllo (com no podria ser d'altra manera) cadascú retorna al seu grup. Al cap d'una estona es gira de forma insistent, no acaba d'entendre què és allò que portem a les mans.... són les entrades? pensa.... i no pot aguantar la temptació de preguntar: "Oye, ¿qué es eso que traeis? ¿Son tickets?".

Sense acebar-me massa vaig dir: "Son invitaciones. Existen diversas promociones a través de las cuales se pueden obtener entradas gratuitas. Ahora solo falta validarlas en taquilla. Nosotros los catalanes, montamos empresas para que sean los de fuera quienes se dejen los dineros. Ya sabe que para esto los catalanes somos únicos." I em vaig quedar d'allò tant bé. Ell no tant, va continuar buscant i remenant per la cartera..... jejeje

Aquests dies hi ha un (no arriba a tinent...) sargento xusquero que no afina massa. Per dir-ho de forma suau, està fent un "no gaire bon ús" del seu càrrec i de la seva quota d'autoritat ...... segur que la vida em donarà una altra oportunitat ...

Per cert, us recomano que visioneu els vídeos de "Historias de la Puta Mili"

Blog: Sant Jordi 2007


Aquest curs, en el nostre centre hem decidit donar un aire més obert als concursos convocats amb motiu de la festivitat de Sant Jordi. Per aquest motiu hem decidit muntar un blog per tal d'organitzar la recollida de materials (pràcticament ja tot en format digital) i al mateix temps poder fer-ne una certa difusió. Ah !!! i per primer any fem un concurs de produccions audiovisuals !!! Estem acabant de muntar-ho, però el cert és que promet. El blog està ubicat a http://santjordialfacs.blogspot.com

5a Nit a l'ATIC


Aquest divendres 9 tindrà lloc la 5a xerrada de "Nits a l'ÀTIC". La xerrada tindrà lloc el divendres 9 a les 21.30 al Casal d'Amposta, la realitzarà David Comuñas, i porta per títol "Els teus documents personals i aplicacions, disponibles allà
on vagis".

Breu descripció del contingut de la xerrada:

La millora de la qualitat de servei en les infraestructures de comunicació de banda ampla juntament amb la seva universalització fa que l'usuari d'aplicacions informàtiques disposi de nous entorns de treball que li faciliten la mobilitat. Cada cop ens trobem amb més freqüència en situacions en les que ni la ubicació ni l'entorn de treball de l'usuari són fixes. Aquest fet genera la necessitat de disposar d'un entorn de treball adaptat a les nostres necessitats i que sigui accessible a través de la xarxa des de qualsevol lloc. Com a resposta a aquestes necessitats sorgeixen els sistemes operatius i aplicacions basades en web (EyeOS, YouOS, ThinkFree, Yahoo widgets, Google applications, etc.). Paral·lelament cada cop es van estenen més les tecnologies orientades al desenvolupament d'aplicacions portables que ens permeten portar tot el nostre entorn de treball en dispositius tipus llapis USB o PDA (Portable Application Suite, etc).

En aquesta xerrada es farà un repàs a les tendències i productes que ens poden ajudar a millorar la nostra mobilitat.

Qui és David Comuñas?

David Comuñas és responsable de les comunitats catalana i castellana de l'escriptori web de codi obert eyeOS, així com també membre actiu de diverses associacions tals com WICCAC, ATICTES i APSI (Associació de Professionals de la Societat de la Informació, del camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre). Tots això entre d'altres projectes englobats dins de la xarxa MÉSqueDOMINIS.


You'll Never Walk Alone


Impressionant, quin goig d'afició !!! Ha de ser impressionant sentir més de 40.000 persones cantant junts aquestes estrofes:

"When you walk through a storm
Hold your head up high
And don't be afraid of the dark
At the end of a storm is a golden sky
And the sweet silver sun of the night

Walk on through the wind
Walk on through the rain
Though your dreams
Be tossed and blown

Walk on, walk on
With hope in your heart
And you'll never walk alone
You'll never walk alone

When you walk through a storm
Hold your head up high
And don't be afraid of the dark
At the end of a storm is a golden sky
And the sweet silver sun of the night

Walk on through the wind
Walk on through the rain
Though your dreams
Be tossed and blown

Walk on, walk on
With hope in your heart
And you'll never walk alone
You'll never walk alone"

I es que ja es veia venir. Go home Barça, go home !!!

Fer el cim !!!


Marc ha estat un dels montanyencs de les Terres de l'Ebre que l'any passat va coronar l'Everest. Si, si, l'Everest, la montanya més alta del món ( http://www.terresdelebrealeverest.com/ ). A recer d'una bona foguera i fent petar la xerrada tal com si estessim de campament per la montanya, vaig pensar que Marc també és hacker, és un montanyenc hacker. Les seves fites són personals, i els seus desafiaments també. És una persona discreta, gens preocupat pels mitjans de comunicació, en tot cas, els veu com un mal necessari. Un montanyenc en estat pur !!!

Es tracta d'una opció personal, de la mateixa manera com hi ha persones que trien fer-ne un altre tipus d'ús, i decideixen jugar al seu joc. Un exemple és Juanito Oiarzabal, un dels alpinistes més famosos de l'estat espanyol.

Del Boixar al Coratxar


Aquest darrer cap de setmana l'hem passat al Boixar (pedania de La Pobla de Benifassar), a la comarca dels Ports (Castelló). Han estat dos dies plens de tranquilitat i contacte amb la natura . Es tracta d'un indret molt tranquil, amb molt poca població autòctona i que actualment està vivint també una mena de febre immobiliària, ja que hi ha una demanda bastant considerable de cases per a restaurar i dedicar a segona vivenda. Una de les activitats estrella va ser l'excursió per un sender PR des del Boixar fins al Coratxar.

Tal i com es veu a la imatge (presa a meitat de camí) , 37' + 37' de distància en cada direcció. Aquí és un punt on el sender es creua amb la carretera. A peu el trajecte és d'uns 80 minuts. A nosaltres ens va ocupar unes dos hores i mitja, però anant amb peques.


Moviment GNU/GPL


No sóc un expert, ni molt menys, del tema GNU/GPL, però tinc una certa experiència, i diuen, "el hábito hace al monge". Pel que sé, una de les possibles explicacions sobre el sorgiment del moviment GNU/GPL i el seu èxit, es fonamenta amb el pensament hacker.

Podríem dir que els hackers són un grup de gent (no especialment informàtics) que tenen les necessitats bàsiques de la vida cobertes (en certa manera o en un cert grau) i que dediquen molts esforços i temps a tasques socialment reconegudes o no, però que els omplen i els fan sertir realment realitzats. Per a mi existeix una graduació del terme "ser hacker", tot en funció de com estiguin resoltes les necessitats bàsiques personals ... per dir-ho amb una frase: si necessites temps per treballar i guanyar-te les peles, no te'n queda gaire per fer de hacker.

De segur que molts dels nostres avis es podrien qualificar com ha hackers del seu temps. Qui no ha tingut una iaia que passava les hores fent puntes d'encaix? De vegades per als néts/nétes, de vegades per a un conegut. Ja li podien pagar, ja, ... per elles la satisfacció més gran era el reconeixement dels seus iguals per la feina feta... quan li deien.. d'on has tret aquesta mostra? M'ho has d'explicar !!! .... per mi això és ser hacker.

Avui dia quan expliques a la gent en que es fonamenta el moviment hacker et miren amb cara extranya, deu de ser pel tipus de societat en que vivim. Extrany o no, lo cert és que hi ha una certa tipologia de persones que se senten impulsades a fer coses, amb ajudes o sense, amb companyia o amb solitari, amb reconeixement o no..... alguns ens anomenen frikis, altres fans de la tecnologia, altres bojos, altres .... però lo cert és que al tractar-se d'un moviment que surt des de l'interior de cadascú és molt difícil de guiar o controlar. Menteixo, només es pot influir des d'una posició d'autoritat moral, d'acceptació mútua i d'acompanyament, i això no és fàcil d'entendre, ho reconec.

Enllaço dos lectures molt interessants: L'ètica del hacker i En el principio fue la línia de comandos. El programari lliure és el més clar exemple d'aquest moviment.