La Pissarra Digital

En els darrers mesos una de les apostes del Departament d'Educació consisteix en anar dotant als centres educatius amb Equips de Pissarres Digitals (també anomenats Kits d'Internet a l'Aula); val a dir que previ pas de cablatge integral del centre educatiu en qüestió. En pocs anys està previst que la majoria de centres educatius puguin disposar d'aquests equips. El que vindrà de després (o en paral·lel) serà la formació del professorat en el seu ús.

Respecte a aquest tema caldria anar posant fil a l'agulla, si no és possible per aquest curs acadèmic, per al proper. Caldria anar pensant en activitats de formació en el seu ús didàctic (en aquest sentit, per dos vies diferents, he rebut dos propostes que van per aquest camí). Em preocupa fortament la part didàctica i pràctiques de bon ús. Després de realitzar alguna cerca (de moment) només he sabut trobar alguns llocs web que ofereixen informació en aquest sentit:

- La Pizarra Digital (http://dewey.uab.es/pmarques/pizarra.htm), és una pàgina web desenvolupada a partir d'un grup de recerca coordinat per Pere Marqués, professors de la UB.
- Uso educativo de las TIC (http://web.educastur.princast.es/proyectos/cuate/blog/?cat=5) , un blog asturià on hi ha una secció dedicada al tema, i on podem trobar un document publica en Red.es (http://web.educastur.princast.es/proyectos/cuate/docum/pdi_redes.pdf) i un llibre (http://www.edebedigital.net/biblioteca/pizarra-digital_CAST.pdf) publicat per Pere Marqués i Edebé Digital i disponible a la xarxa.

Espero que d'aquí a un temps hi hagi alguna iniciativa a casa nostra respecte al tema, básicament per què fa falta. No penso en un format de curs, més aviat caldria algo més curt, tipus un taller o seminari. Mentre aniré fent servir els materials que he trobat a la xarxa per tal d'anar donant respostes.
-

Podcast i educació


Educasting (http://educasting.info/) és un projecte que incentiva la correcta creació de podcasts educatius. Neix de l'estudi dels paràmetres comunicacionals que afecten la transmissió del coneixement a través d'aquesta tecnologia i es proposa com a una eina colaborativa.

Fa goig veure com poc a poc es va organitzant una comunitat per tal de treure-li punta des del punt de vista educatiu al tema dels podcast. Caldrà fer-ne un seguiment de molt a prop. Altres llocs interessant de seguir-ne l'evolució són Podcatalà (http://www.podcatala.org/) i XTEC-Ràdio (http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/radio/). En aquest darrer també hi havia una secció per al podcast i ara sembla que no hi és. Esperem que retorni aviat.

Cada any, un pas TIC .

Davant el proper canvi d'any m'he vist sorprés per el vertigen que sempre em suposa començar un nou any. Vertigen relatiu, ja que en algun moment hem d'anar tancant capítols i etapes, mirant d'obrir-ne de nous, i els canvis d'any, o de curs, acostumen a ser un moment on almenys psicològicament, més o menys conscientment, ho fem.

En aquestes dates no puc deixar de mirar enrere; és un bon exercici, abans de mirar endavant, principalment per què pots observar l'estela que vas dibuixant, el punt de sortida (quan llunyà està ??!!?), el punt on ets actualment, .... cada vegada que miro enrera penso amb les passes TIC que he traçat:

Any 98: només jugava amb el solitari del Windows 3.11 . No tenia ni ordinador.
Any 99: demano el compte de mail a XTEC.
Any 00: descobreixo el PowerPoint i experimento visionat-ne en TV !!! (pobre de mi)
Any 01: descobreixo la web en tota la seva extensió ... una visió ... unir docencia i web .... descobreixo que no està madur el tema ... falten eines
Any 02: investigo el món de les simulacions, applets, aplicats a les classes (m'allunyo del treball experimental al laboratori)
Any 03: descobreixo el món de les xarxes locals (s'ho porta el càrrec de coordinador d'informàtica), aprenc molt ... i també pateixo molt.
Any 04: el meu bateig com a formador; il·lusionat de poder ensenyar allò que moltes vegades he aprés per mi mateix
Any 05: introducció forta dins el món Linux, enlluernament ....
Any 06: descobreixo, exploro, treballo la web 2.0
Any 07: ???!¿?!!?!¿!

No sé com serà el proper any, només puc apuntar algunes tendències que van en aquest sentit: torno a mirar al futur (més enllà de 2007, potser vaig massa ràpid), diversos projectes, personals, col·lectius .... a veure quin serà el camí recorregut d'aquí a 365 dies.

Com les gambes !!!

Ja feia uns quants dies que no postejava. En vacances i amb massa feina. He aprofitat aquests dies per fer com les gambes.
Sembla que les gambes segueixen un model de creixement que consisteix en anar mudant el seu embolcall extern. Engolleixen aigua en gran quantitat, creant una elevada pressió entre el seu cos i l'embolcall, això els allibera de l'embolcall. Surten d'ell i en poques hores en comencen a crear un de nou de dimensions una mica més grans (ara entenc per què de tant en tant em trobo amb gambes que tenen la cuirassa tova). I així de forma successiva. Creixen a base de mudes.

Aquests dies he aprofitat per mudar també el blog, ara ja estic en la versió Beta de Blogger. El canvi ha estat sensill, anar seguit les instruccions del web i prou, encara que em feia por perdre algun tipus de informació o personalització del menú. Sembla que tot ha anat bé.

L'altra muda ha estat a nivell d'escriptori. He reorganitzar el meu PC i això ha portat feina. Anteriorment tenia el Windows, el SuSE i el Linkat; la veritat és que podia usar tots tres de forma regular però estava molt enganxat al Windows quasi que de forma obligada. El motiu bàsic era que tota la gestió de correu i el seguiment dels fils RSS ho feia amb el Thunderbird, i el meu navegador Firefox 2.0 el tenia força personalitzat. I això estava en el Windows (trobo molt farragos i lios mantenir dos Thunderbirds i dos Firefox en dos sistemes diferents). Així que aquests dies he passat totes les meves sindicacions RSS, comptes de correu, carpetes d'emmagatzematge, configuració de Firefox, etc al sistema Linkat.

Penso que un sistema operatiu s'apren passant-hi hores (almenys en el meu cas) i jo tenia, l'ànim d'usar Linkat de forma total (fins als limits que tingui) i estava enganxat al W-XP degut al correu i la navegació. Bé, ara ja està, he mudat la pell. Espero que sigui un canvi durador .... i productiu .... Vull usar Linkat per tal de produir materials i educar amb l'exemple, ara que tal vegada ... tinc l'opció.

I això dels pixels .... ? .... Com es menja?

He pensat que, ara que arriben aquestes dates i, donat que el món digital cada vegada està present en més facetes de la nostra dia, estaria bé aclarir una mica tot això dels píxels, els Megapíxels (de les càmeres digitals) i la traducció que tenen després en format paper i altres. De passada també m'ho deixaré clar a mi mateix .... :-)

Un píxel és un punt de color. Les fotos que realitzem amb les càmeres digitals estan composades per una gran quantitat de píxels, molt junts uns dels altres. Tot el conjunt de píxels conformen la imatge. Si imagine la imatge com una graella rectangular de X píxels d'ample per Y píxels d'alt, és molt fàcil comptar la quantitat de píxels que té una imatge/foto determinada.

Les resolucions més comunes que s'acostumen a utilitzar són:

- 1280 x 960: 1228800 píxels (aprox. 1 Megapíxel)
- 1600 x 1200: 1920000 píxels (aprox. 2 Megapíxels)
- 2048 x 1536: 3145728 píxels (aprox. 3 Megapíxels)
- 2272 x 1704: 3871488 píxels (aprox. 4 Megapíxels)
- 2560 x 1920: 4915200 píxels (aprox. 5 Megapíxels)
- 3040 x 2008: 6104320 píxels (aprox. 6 Megapíxels)

Per a calcular els megapíxels simplement cal multiplicar les dos dimensions, per exemple 1600 x 1200 = 1,92 millons de píxels, o 1,92 megapíxels. Donat que normalment s'aproxima al número següent, diríem que en aquest cas, la càmera és de 2 megapíxels. (1 Megapíxeés 1.000.000 píxels)

Una vegada vist això, no és difícil intuir que quant més gran sigui la resolució, millor. L'únic problema és que a major resolució, més quantitat de memòria necessitarem per emmagatzemar-les en memòria.

Cal fixar-se amb els megapíxels reals de la càmera. No hem de fer cas dels megapíxels interpolats, ja que són "falsos". Allò que dóna una idea real de la qualitat de la imatge que obtindrem són els megapíxels reals.

Al final, però, les fotos es visualitzen en un entorn o soport físic (paper, pantalla d'ordinador, etc) en aquest punt és molt imporant saber quants píxels per polçada es representen (ppp). Cal aclarir que mentre les imatges estan dins la càmera o la targeta no es pot parlar del terme ppp ja que fins aquell moment les fotos que pren la càmera no tenen dimension (cm o polçades) només són píxels. Així que és important el soport sobre el qual es visualitzen. Així si tenim fotos amb molts megapíxels les podrem visualizar en soports més grans sense perdre qualitat (murals, DIN-A3,...)

Al final la qualitat ve en funció dels píxels per polçada que veiem en el soport. Una bona referència acostuma a ser 300 ppp (que és la que ofereixen per defecte la majoria d'impressores i escaners). Al final el problema es redueix a saber on volem col·locar, imprimir o visualitzar la foto, ja que segons quin sigui el seu destí ens convindrà fer-la amb més resolució o menys. Per fer-nos una idea es poden seguir aquestes orientacions:

Internet (pàgina web) : 640 x 480 píxels : 0,3 Megapíxels

Televisió (format 4:3): 800 x 600 píxels : 0,5 Megapíxels

Monitor pla 15" o pantalla CRT 17": 1024 x 768 píxels : 0,8 Megapíxels

Pantalla CRT 17" o 19": 1152 x 864 píxels : 01 Megapíxel

Televisió (format 16:9): 1280 x 1024 píxels : 1,3 Megapíxels

Impressió DIN A6: 10,5 x 14,85 cm : 2 Megapíxels

Còpia en paper: 10 x 15 cm : 2 Megapíxels

Còpia en paper: 13 x 18 cm : 3 Megapíxels

Impressió DIN A5: 14,85 x 21 cm : 3 Megapíxels

Còpia en paper: 20 x 25 cm : 4 Megapíxels

Impressió DIN A4: 21 x 29,7 cm : 5 Megapíxels

I els llibres ?

Comencen ha sorgir algunes iniciatives molt interessants que utilitzen les eines informàtiques que disposem fins al moment per tal de crear coneixement i compartir-lo a la xarxa. Una d'elles és el projecte Wikillerato (http://portales.educared.net/wikiEducared/index.php?title=Portada). Pentany a Educared (http://www.educared.net/), portal educatiu de la Fundación Telefónica (http://www.fundacion.telefonica.com/), és un «repositori de coneixements multimèdia» dirigit a estudiants i professors de batxillerat. Amb l'objectiu de dinamitzar la creació inicial de continguts, Educared (http://www.educared.net/) ha encarregat a «professors d'acreditat prestigi» la moderació d'algunes assignatures (Matemàtiques, Física i Filosofía).

Estaria bé que hi hagués alguna iniciativa semblant dins l'àmbit català ...

Linutop


A través de la web http://angelpuente.blogspot.com he conegut l'existència del projecte Linutop (http://www.linutop.com/index_sp.htm) . Linutop és un ordinador sense disc dur basat en Linux. Ofereix un funcionament totalment silenciós, de baix consum elèctric i tamany extremadament petit.

Està pensat bàsicament per a la navegació per internet. Porta incorporats els següents programes:
- Processador de textos AbiWord
- Lector PDF Evince
- Explorador web Firefox
- Missatgeria instantània Gaim
- Reproductor multimèdia Totem

Aquesta iniciativa, unida a altres de semblants (projecte LTSP, ThinkClients, LAPTOP, ...) i unida a altres iniciatives més locals (projecte de cablejat de centres Heura) em fan veure (i somniar) en un futur molt diferent dins el món educatiu. Arribarà un dia en que anar a l'aula amb un dispositiu com aquest o semblant serà habitual; arribarà un dia en que no serà un privilegi social poder disposar d'aquestes eines ... tan de bo !!! tan de bo !!!

L'esperit d'un mestre



Navegant per la xarxa he trobat aquest preciós vídeo, que es pot visualitzar i interpretar en clau educativa. Això ha de ser ensenyar, utilitzant els mitjans que sigui, més arcaics o més moderns, més particulars o més generals, més globals o més individuals, ... això és el que hauríem de conseguir.

En major o menor mesura tots tenim un mestre al nostre interior. Per als meus mestres companys de centre, de amistad, de infància, de professió, de diversió, de il·lusió, ... a tots ells, els dedico aquest post.

Per què corres tant?


Fa pocs anys, vaig poder realitzar un viatge a Praga.

Ja és ben cert allò que diuen que "el mercat? tothom l'explica segons li ha anat"; passa semblant amb els viatges. Vull dir que no n'hi ha prou en visitar un lloc bonic o interessant, si no que ademés hi ha altres variables d'entorn (companyia, epoca de l'any, situació personal, ....) que poden ajudar a que un mateix viatge sigui fantàstic o simplement un bon viatge i prou (com a molt). Això em fa pensar en altres tipus de viatges (no geogràfics) més personals i vitals que fem les persones ... però això és matèria d'un/s altre/s post/s.

He pensat amb el rellotge astronòmic que hi ha a la Plaça de la Ciutat Vella de Praga. Volia una imatge d'un bonic rellotge per il·lustar un post que parlés del temps, del pas del temps. Durant els darrers dies he tingut l'ocasió de parlar amb gent 'notable' del món TIC, blogger, informàtic,... les diverses impressions que hem intercanviat tenien un punt (entre altres) comú i que comparteixo.

La idea central és que quan ens impliquem en alguna aventura (dis-li blog, dis-li feina, dis-li ...) això té un preu en temps, en dedicació a la parella, a la família,... i és que el temps ha de sortir d'algun lloc!!! Cadascú va adoptant les estratègies que pot. L'un treballa més a les primers hores del dia (quan encara dorm tothom), l'altre al migdia que és quan té aquella estona que necessita de llibertat. Un altre a la nit quan la casa està tranquil·la, fins a altes hores. Cadascú s'adapta en la mesura que pot, però sempre es té de pagar un preu, en forma de menys hores de dormir, menys temps de dedicació a altres activitats quotidianes, etc

El cert és que si ho fem deu de ser perquè pensem que val la pena o en certa manera ens satisfà realitzar l'activitat. Bueno, seguiré postejant i fent equilibris :-) com tothom; em reconforta comprovar que en això també som iguals.

Per cert, el viatge a Praga va ser d'aquells catalogats (personalment) com a fantàstic, dels èpics .... i no vaig anar en avió, no, ... en autobús, 30 hores d'anar i 30 hores de tornar. Si, una locura !!! Però era més jove, ja sabeu que tot és diferent .... a més la companyia era de primera .... el temps em va passar volant .... volant igual com em passa quan estic davant la pantalla ;-)

Ah !!! Però va de bo??


Em consola saber que els il·luminats, a nivell local, que anem intentant treballar i fer difusió del programari lliure
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure) a partir d'avui tindrem alguna cosa més sòlida a les mans i que doni força a les nostres argumentacions.

He extret la notícia de http://www.lafarga.org (http://www.lafarga.cat/node/1511), de formà resumida diu que "La Generalitat de Catalunya, a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), ha publicat un concurs per a contractar els serveis de consultoria i assistència per a la col·laboració en l'elaboració del Full de Ruta de Programari Lliure (PL) pels sistemes i equipaments informàtics dels Departaments del Govern Català.

Aquest concurs té un pressupost màxim de 140.000 euros.

Podeu consultar l'anunci i el plec de condicions des d'aquí. "

A veure si d'ara endavant la gent no posa aquella cara tan extranya quan li comentes que hi ha una alternativa als programes que fins ara venen utilitzant. Per això escric aquest post, per tenir a la mà les proves de l'evidència !! Això si !!! caldrà fer molta pedagogia per tota l'extensió de l'escala funcionarial i de l'Administració!!!

Ara em faig una pregunta de la qual ja en sé la resposta: Quin sistema operatiu deu tenir l'ordinador de la persona que està al capdavant del Departament d'Educació? I el dels seus ajudants? I la Presidència? Ara no té massa importància respondre-ho. D'aquí a un temps, tal vegada tinc l'oportunitat de tornar-la a plantejar. Si la resposta és la mateixa que ara imagineu, serà un mal senyal. Tot s'haurà quedat en un plegat de bones intencions i paper mullat.

T'entenc, però no pares...


La realitat sempre supera la ficció.

Divendres passat vaig tenir un petit rifi-rafe amb un company del centre. El tema era que ja feia temps que en demandava un ordinador per al seu departament, per tal de poder anar a treballar amb més tranquilitat.

És cert que ja fa molt de temps que va aquesta música i en certa manera "li ho devia", però també és cert que sempre surt alguna cosa més important i de més urgència que demanda la meva atenció, i sempre procuro acudir allí on el problema afecta a més gent. Divendres, després d'explicar-li que no em queda temps per més i que la única cosa que puc fer és dedicar hores del meu temps lliure o de cap de setmana (dient-li tot seguit que llavors li demanaria que m'acompanyes per compartir el dissabte al matí ... a veure que li semblava), vaig acabar la conversa dient que aquest dilluns al matí seria la primera feina a fer només arribar al centre. Pensava que ho havíem deixat clar.

A les 9:00 m'hi he posat: buscar l'equip, instal·lar, comptes d'usuaris, antivirus, .... cap a les 10:00 m'he trobat amb un altre company del mateix departament. Ràpidament m'ha preguntat si havia parlat amb el company del divendres. Li he contestat que no, que encara no l'havia vist, i li he preguntat si sabia què passava.

La resposta ha estat fulminant: Res, li he parlat a les 8:00 i m'ha preguntat si havia anat al departament i si havia vist si l'ordinador ja hi era .....

M'ha caigut el món als peus !!! Em pregunto quan pensava que aniria a fer la instal·lació !!!! Potser dissabte?? Ha degut passar un cap de setmana molt feliç pensant "què bé !! em deuen estar instal·lant l'ordinador i menys mal que no m'han dit d'anar-hi".

Per molt que dones sempre hi haurà algú que espera més !!!

Ven sin temor vs. Thriller


Fa poc temps vaig tenir una conversa informal amb un dels meus "companys". Com coneixia la meva dèria per la informàtica, la conversa va agafar ràpidament aquesta direcció. Em va comentar que l'ordinador que tenia a casa era un pèl vell i semblava que no li acceptava el pendrive.

Fa uns dies, pocs, m'he assabentat que ara ocupa un càrrec "amb un fort component TIC".

No sabia quin vídeo posar...

Jugada forçada


Als escacs, com en la vida, hi ha moltes jugades que no són a iniciativa pròpia. La situació del moment pot forçar-les, deixant-les com a única alternativa al joc.

Als escacs, com en la vida, de vegades hi ha petites iniciatives que esdevenen determinants i fan trontollar grans esquemes.

Als escacs, com en la vida, hi poden haver alternatives novedoses i formes diferents de jugar.

El moviment blogger és un d'aquests petits canvis, que pot produir-ne d'altres de majors. El moviment blogger representa una manera diferent de jugar la partida educativa. El moviment blogger, que té una iniciativa individual i molt personal, pot esdevenir un motor de canvi en l'educació !!!

2000 gràcies a tots/es !!!


Un apunt musical per celebrar la visita número 2000 !!!

Videoconferència amb Sardenya (Itàlia)

Segurament molts de vosaltres ja coneixeu el programa Skype (http://www.skype.com/intl/es/helloagain.html) i possiblement l'heu fet servir alguna vegada per a realitzar una videoconferència o trucada de veu. Potser això no és massa novedós, però que es faci servir en un IES amb finalitats educatives i que la comunicació es realitzi amb una zona italiana, on es parla també català, representa un enfocament i una aplicació molt nova de l'eina.

Crec que val la pena donar-ne difusió. Bàsicament per un sol motiu. És un dels coordinadors de la zona qui ens planteja la possibilitat de realitzar aquesta activitat. Amb el paper explicatiu i un mail i/o telefon de contacte amb Sardenya decidim tirar-ho endavant. Només portem una sessió, és cert, però estic pràcticament segur que a ningú (dels que se suposa que han de conèixer tot allò que es fa en els centres i més si és novedós) els hi arribarà cap notícia de la mateixa i aquell que ens la va proposar, segurament que no podrà "escapar-se" un dia per veure de què anava tota la història (que ell mateix ens va proposar). Personalment estic molt content de poder fer aquesta activitat, però ans de que passi i després ningú en parli ni en tingui coneixement, vull deixar-ne constància. Ah!!! us explico de què va tot plegat !!!

El projecte en el qual s'inscriu l'activitat es diu "A la descoberta del mar" i està dirigida a les escoles Primàries de Primer Grau (11-13 anys) italianes i a les d'igual edat de les Terres de Llengua Catalana.

Pretén oferir una visió propera a la realitat dels llocs encara que físicament distants. Al llarg d'un recorregut virtual s'il·lustren els hàbitats observables, visitant els litorals: sorrencs (platja), rocós subaeri (penya-segats, escullera), i submergit.

La institució que ho promou és una mena de parc Natural, l'Àrea Marítima Protegida de Cap de la Caça - Illa Plana de l'Alguer, a l'illa de Sardenya (en italià cal fer una cerca al Google, per exemple, de Capo Caccia i Alghero. La seva web és: http://www.ampcapocaccia.it/.

L'activitat es fa amb quatre grups de primer d'ESO de l'IES Els Alfacs, i cada grup farà dues sessions abans de Nadal i dues després.

La veu de l'IES, podcast i jornada tècnica.

Aquesta setmana s'ha fet presentat de forma oficial la primera entrega del programa/podcast/blog de ràdio que realitzen els alumnes de Primer de Batxillerat de l'IES Els Alfacs de l'assignatura Mitjans de Comunicació.

Deixo l'enllaç de l'espai http://mitjansalfacs.blogspot.com/ , és un bon inici i un atreviment necessari la introducció d'aquests nous formats dins el món educatiu. Ademés d'aquesta iniciativa, a nivell de tercer d'ESO, es treballa el tema de Podcast en un crèdit variable, esperarem veure els resultats, però està bé que hi hagi gent disposada a obrir noves vies.

Per altra banda he vist que la propera jornada tècnica que es farà a Secundària tractarà sobre els nous formats audiovisuals i molt en concret sobre els temes: podcast, RSS, fotoblogs,... (http://phobos.xtec.net/semtic/?q=node/302). De entrada promet !!!

Adeu Enigma, arriba El Pelegrí Gris

Dins el camí exploratori que segueixo dins aquest món dels blogs i les possibles aplicacions didàctiques, he anat utilitzant com a suport al treball d'aula La Màquina Enigma (http://lamaquinaenigma.blogia.com/). Un blog allotjat a Blogia (http://blogia.com). El servei ofert per Blogia m'ha semblat força bo, però de entrada no complia certs requisits que considero primordials per al treball amb estudiants (hi ha una explicació més detallada a http://phobos.xtec.cat/atallada/wordpress/?page_id=2 ). Per això he decidit migrar el blog a El Pelegrí Gris (http://phobos.xtec.cat/atallada/wordpress/), canviant-li el nom i tot.

Ara El Pelegrí Gris (http://phobos.xtec.cat/atallada/wordpress/) s'allotja a un servidor del Departament d'Educació. Em sembla una millor opció. Durant aquest inici de Desembre (aprofitant el canvi de trimestre), La Màquina Enigma (http://lamaquinaenigma.blogia.com/) anirà perdent protagonisme dins l'entorn aula, en favor de El Pelegrí Gris (http://phobos.xtec.cat/atallada/wordpress/)

Fem un sindicat

- Aquest mes vinent hi haurà eleccions sindicals...
- Tant s m'hi fa!!! Hi hagi eleccions o no, el meu lloc continuarà estant dins la cadena, les eleccions a mi, ni fu ni fa...
- Si, t'entenc. Però si constituíssim un petit sindicat, d'abast localitzat a la nostra empresa...
- Vaja rotllos que somies, no ens encantem que la cinta no para...
- Però ja saps que els representants sindicals disposen de certes hores reconegudes legalment per a les feines que comporta el càrrec !!!
- Com dius ?? Hores ... deslliurades d'estar a la cadena? Això dius?
- Si !!! No ho sabies?
- No, però... com és aquesta idea que comentes? Per on van los tiros?
- No és gaire complicat. Tu i jo constituïm un sindicat, més o menys independent, que mitjançant un discurs proper a les inquietuds dels treballadors, sigui agradable d'escoltar. Hauríem de mirar de ser convincents, saber escoltar els problemes i les inquietuds dels treballadors de l'empresa; l'objectiu és captar suficients vots per a que almenys sortim tu i jo com a representants del nostre propi sindicat. Una vegada aconseguit .... el cos ho agrirà, no creus?
- Doncs,... parlem-ne, parlem-ne,... m'interessa molt !!!

============

Evidentment es tracta d'una conversa fictícia, no sabria datar-la ni en lloc ni en temps .... millor dit, podria dir diverses dates i llocs imaginaris on succeeix l'escena, .... i una d'elles seria la nostra societat actual.

Les eleccions sindicals a Educació han sigut la setmana que ja hem passat (això si que és cert), però el conjunt de la situació i de com veus que va tot m'ha fet imaginar la situació narrada anteriorment. He viscut un conjunt de situacions que, totes juntes, han creat aquesta percepció, segurament no es correspon massa amb la realitat, o tal vegada han estat tot un conjunt de males coincidències:
- als delegats sindicals no se'ls veu mai pels centres educatius, llevat de quan falten dos o tres setmanetes per a la renovació del càrrec,
- quan apareixen pel centre (llegir l'apartat anterior) ho fan a l'hora de l'esbarjo (30 minuts) per tal d'explicar els seus plantejaments, recollir les preguntes que els fan les dos o tres persones afiliades (que ja que paguen la quota, almenys ho volen aprofitar per aclarir dubtes) i quasi sempre explicar els ets i uts de la darrera norma publicada per l'administració
- durant aquests 30' d'esbarjo, no tots els professors es troben en el centre (tenen lliure, van a esmorçar, estan de guardia,...), el cas és que aquells que es troben a la sala de professors, no és de 10 o 12 (alguns d'ells per casualitat, tot s'ha de dir) aprofiten per consultar el correu, corregir l'examen, xerrar amb els companys, llegir el diari, .... jo crec que aconseguir un quorum de cinc persones que estiguin al cas és un èxit
- el grau de participació dels professors en les eleccions ha de ser espatarrant (no disposo de xifres) però amb l'ànim general que hi ha......
- em pregunto com es deuen confeccionar les llistes d'aspirants a representants. Són tan extenses que que en moltes ocasions dóna la sensació que hi ha molta més gent a la llista de candidats que no la de persones que deuen estar afiliades al mateix
- he viscut situacions de companys on es veu d'una forma molt clara l'opció "refugi"

Durant alguna xerrada de pati, que he tingut durant la setmana, n'hem parlat de forma més o menys informal. La situació resulta, segon la visió que en tinc, molt esperpèntica.
Bueno, a veure si ens ajuntem uns quants, fem alguna xerradeta mirant si compartim idees i fundem un sindicat. Això si, jo he d'anar el primer de la llista, després de donar la idea, buscar votants i gent per conformar la llista, a veure si només treiem un representant i em quedo com estic !!!!
Les baralles que siguin pel número 2 !!!

Segona nit a l'ÀTIC !!!



Avui s'ha celebrat la segona sessió de 'Nits a l'ÀTIC'. Ha estat la segona nit a l'ÀTIC. El tema tractat ha sigut LA BLOCOSFERA EBRENCA I EL SEU IMPACTE EN L'OPINIÓ PÚBLICA, per Gustau Moreno, Periodista i responsable del bloc La Marfanta (http://lamarfanta.blogspot.com/), el més visitat de les Terres de l'Ebre.


La conferència ha tingut com a fil conductor el procés de naixement, creació i evolució d'aquest conegut bloc de les Terres de l'Ebre. Un fenòmen sorprenent tenint en compte que la història del mateix és d'un any a molt estirar. El seu punt de vista com a narrador de la realitat (recordem que Gustau és periodista) ha estat molt interessant per veure les diferents decisions que ha anat prenent en el desenvolupament del blog:


- com i per què escull el nom del blog,
- quin és el seu plantejament inicial del blog,
- quins són els factors a nivell general i a nivell puntual que han pogut influir en l'augment constant i exponencial de visitants,
- quina és la concepció i relació que ha d'existir amb la resta de blogs veins, per a poder parlar del fenomen de la blogosfera com a un fet real i amb sentit,
- la importàcia d'una comunitat de bloggers locals, com a font de relació i comunicació,
- el pes dels blogs com a eines comunicatives i la credibilitat que li dóna la gent a les informacions que hi surten (que per cert és una credibilitat molt per damunt del mitjà televisiu, i, propera a la premsa escrita),
- la importància dels blogs pel fet que construeixen canals de comunicació directa entre el narrador de la notícia i els seus lectors, escapant de influències terceres que tanta mà tenen actualment en altres mitjans,
- i també del treball que hi ha al darrera, que n'hi ha i molt.

La seva visió com a comunicador ens ha sigut de gran utilitat als assistents. A mi personalment m'ha donat molt de pensar. Sobretot en el sentit de què tothom som o podem ser narradors de la realitat, al menys de la nostra realitat. Els blogs ens ofereixen una veu, un canal de comunicació amb la resta del món, un graó on pujar-hi un moment i explicar allò que pensem que pot ser d'interès als altres. En definitiva, una oportunitat d'expressió i de comunicació.

Penso que un blogger, abans de situar-se davant la pantalla i començar a escriure el seu article, ha de tenir aquestes preguntes resoltes:

- què vull contar?
- a qui ho vull contar?
- fins a quin nivell vull o puc contar?

Gustau té aquestes qüestions molt ben resoltes. Com a blogger que sóc, hi pensarè. Ja tinc feina per al cap de setmana!!!

A l'adreça http://picasaweb.google.com/artur.tallada/SegonaNitALAtic podeu trobar algunes fotos més.

La tercera entrega de 'Nits a l'ÀTIC' serà el divendres 12 de gener de 2007. A les 22:00 al Casal d'Amposta.

Per cert !!! Per al dia 3 de febrer hi ha prevista una jornada a Tortosa (Biblioteca Comarcal) de tots els blocaires de l'ebre !!!